dimarts, 12 d’abril del 2016

MITOLOGIA

1.       MUJERES VICTIMAS
·         En la guerra:
o   Cautivas: Casandra y Andrómaca
CASANDRA
El Dios Apolo se enamoró de Casandra y para conseguir su amor hicieron un trato. Ella le daba su amor a cambio del don de la profecía. Él le concedió el don pero ella renegó de su amor y esto enfureció al Dios. Apolo humillado decidió maldecirla con que nadie creyera sus predicciones y no podía evitar los acontecimientos.
Al cabo de un tiempo sucedió la Guerra de Troya. Casandra advirtió a los reyes y al pueblo lo que iba a pasar pero por culpa de la maldición nadie la creyó. Predijo que el caballo de madrea ocultaba al ejército griego y la muerte de Laoconte, pero la consideraron una lunática.
Cuando la ciudad cayó en manos griegas, se fue a refugiar al templo de Atenea pero Ajax la encontró y se la distribuyo como botín de guerra. Fue entregada al rey Agamenón convirtiéndose en esclava y amante.
Casandra prefijó su muerte y la del rey si regresaban a Grecia, pero Agamenón no se la creyó. Al llegar a Grecia, Clitemnestra la esposa del rey, los mató.

o   Ejecutadas: Ifigenia  y Políxena
·         En la vida familiar:
o   Acoso de un Dios: Dafne, Sémele y Dánae
o   Acoso de un mortal: Dánae y Filomela
o   Abandono:  Deyanira, Ariadna
o   Por intolerancia del padre: Melanipa, Antíope
2.       MUJERES TERRIBLES
·         Pérfidas y traidoras
o   Madrastras perversas: Ino e Hipodamía
o   Madrastras enamoradas: Fedra y Astidamía
o   Hijas traidoras: Escila, Ariadna y Medea
o   Esposas codiciosas: Calíroe y Erifila
3.       MUJERES VARONILES
·         Vengativas: Danaides y Lemnias


Hacer una entrada en el blog en el que conste cada uno de los puntos anteriores, escogiendo uno de los personajes de cada tipo. A continuación se cuenta lo principal del personaje y se ilustra con una figura preferiblemente procedente de la cerámica antigua.

dijous, 18 de febrer del 2016

EL DRET ROMÀ: EXPRESSIONS

  • Expressions llatines d’origen jurídic 

Tot i que amb l’aparició dels diversos codis civils de cada estat, el drer romà va perdre
vigència, han perdurat en la nostra cultura, i en la de tota Europa, un gran nombre
d’expressions llatines que s’han anat incorporant al nostre lèxic al llarg dels segles en
els quals el dret romà va estar vigent.



  • Definicions

Ars boni et aequi. Dret és l’art del que és bo i el que és just.
Ius gentium est quo gentes humanae utuntur.
Dret de gents és aquell que fan servir els pobles.
Ius naturale est quod natura omnia animalia docuit.
Dret natural és el que la natura va ensenyar als animals.
Lex est quod populus iubet atque constituit.
Llei és el que el poble mana i decideix.

  • Sentències

Summum ius, summa iniuria.
Suprema justícia, injustícia suprema.
In dubio pro reo.
En cas de dubte, a favor del reu.
Affirmanti incumbit probatio.
Al que acusa, li correspon demostrar-ho.
Dura lex, sed lex. La llei és dura, però és la llei.
Legem brevem esse oportet quo facilius ab imperitis teneatur.
Cal que la llei sigui breu, perquè sigui més fàcilment compresa pels no experts.
Melius est impune delictum relinquere quam innocentem damnare.
És preferible deixar un delicte sense càstig que que castigar un innocent.
Quod non est, confirmari non potest.
El que no existeix no es pot demostrar.
Ignorantia legis neminem excusat.
La ignorància de la llei no excusa ningú.
Qui prior est tempore, prior est iure.
El que és primer en el temps, és primer en el dret.
Ubi lex voluit, dixit; ubi non voluit, tacuit.
Quan la llei ho va voler, ho va dir; quan no ho va voler, ho va callar.

  • Expressions

De facto, de iure. De fet i de dret.
Quid pro quo. Una cosa per una altra.
Stricto sensu. En sentit estricte.
Sui iuris. Del seu propi dret; amb capacitat legal.
Nasciturus. El que ha de néixer.
Habeas corpus. Tingues un cos; sigues lliure.

Finalment, cal recordar el que els romans consideren els tres pilars bàsics del dret i
que qualsevol persona podria assumir com a filosofia de vida: honeste vivere, alterum
non laedere, ius suum cuique tribuere. Viure honestament, no fer mal a ningú i donar
a cadascú el que és seu

dimecres, 17 de febrer del 2016

EL DRET ROMÀ

El dret romà és el conjunt de normes legals que es va anar elaborant al llarg de la història de Roma.

1.       Des de la fundació de la ciutat (754 aC) fins al final de la Segona Guerra Púnica (201 aC)
En un principi Roma era una ciutat Estat d’escassos territoris en els quals els habitants es dedicaven bàsicament a fer de pastors i a l’agricultura. La societat estava organitzada en dos grans blocs:
El populus romanus Quiritium estava format únicament pels patricis (anomenats així perquè eren descendents dels patres o fundadors).  Ròmul ho va dividir en tres tribus: ramneses, titienses i luceres, en record dels tres pobles que van donar origen al poble romà: llatins, etruscs i sabins. Cada tribu estava dividida en 10 cúries i cada cúria en 10 decúries. Aquestes cúries tenien la seva pròpia asseblea (els comicis curiats, comitia curiata) i els seus caps formaven el Senat, òrgan assessor del rei, i que, entre altres funcions, tenia la d’escollir el rex.
La plebs:  tenien alguns drets però els en faltaven d’altres. A més d’aquesta plebs, hi havia els clients, adscrits a la protecció dels patricis.

En aquesta primera etapa el dret es coneix amb el nom de ius civile o ius Quiritium, perquè només afectava a les persones amb dret de ciutadania, que els plebeus i els estrangers no tenien.

1.       Des del final de la Segona Guerra Púnica fins a la mort d’Alexandre Sever (235 dC)
Roma deix de ser una ciutat Estat i esdevé una capital. Comencen a venir molts visitants anomenats peregrini, que no són ciutadans romans i, per tant, no tenen ius civile i, d’altra banda, no coneixen les normes i les lleis de la ciutat. Això crea un seguit de problemes als quals el ius civile no pot donar resposta.
El tracte dels romans amb altres pobles (especialment els itàlics) els va permetre conèixer algunes idees i institucions jurídiques. Gràcies a aquestes idees van donar origen al dret de gents ius gentium, que es pot definir com un ius civile aplicable també als estrangers.
Hi va contribuir d’una manera decisiva la creació del praetor peregrinus (242 aC), càrrec polític investit de jurisdicció tant en les controvèrsies entre estrangers com entre aquests i els ciutadans romans. La jurisprudència d’aquests magistrats va donar origen al ius honorarium, introduït pels pretors per suplir les carències del ius civile.

1.       Des de la mort d’Alexandre Sever (235 dC) fins a Justinià
Quan va morir Alexandre Sever, l’Imperi va entrar en una profunda crisi. Les lluites entre generals, les revoltes militars i les guerres amb els pobles fronterers, cada vegada més freqüents, van fer trontollar els fonaments de l’Imperi que havia aconseguit sobreviure gràcies a emperadors com Dioclecià (284-305) i sobretot Constantí (305-337), que va desplaçar la capitalitat de l’Imperi a Bizanci, anomenada Constantinoble.
Tot i que el nou centre del poder estava situat a Orient, el llatí va continuar essent la llengua oficial dels tribunals i el dret romà va sobreviure en forma de col·leccions i compilacions.



dimecres, 10 de febrer del 2016

EJÉRCITO ROMANO + VIDEO + 2 FOTOS

1. Época monarquica

El servicio militar era para todos los hombres romanos una obligación como ciudadanos.
La sociedad romana estaba dividida en tres tribus y cada una contribuía a la formación del ejército con: 100 jinetes (equites o cleres), 1000 soldados de infantería (milites). Estos 3000 soldados de infantería se les hay que añadir 300 jinetes que constituían la legión.
Servio Tulio dividió la población en cinco clases sociales. Estas  estaban divididas en 193 centurias y cada una contribuía con 100 soldados, pero solo las cuatro primeras clases; la quinta iban armados más pobremente y actuaban como auxiliares de los otros (vèlits)
Cada legión constaba de unos 4200 hombres. Cada soldado pagaba su armamento y su manutención.

2. La reforma de Camilo
La ampliación de objetivos militares y la durada de las campañas obligó al Estado a compensar a los soldados con una dubención (stipendium)
Al final del s. IV AC, Marco Furio Camilo introdujo una unidad táctica, el manipule (manipulo) formada por dos centurias.
La legión estaba formada por 4200 hombres distribuidos en:
- Hastati: 10 manípulos de 120 hombres, escogidos entre los más jóvenes.
- Principes: 10 manípulos de 120 hombres, los más veteranos y experimentados.
- Triarii: 10 manípulos de 6’ hombres, los de más edad.
Repartidos en tres clases, los vélites, se agrupaban en 30 manípulos de 40 hombres.

Estos 4200 soldados de infantería se les hay que añadir:
- Los Socii, reclutados entre diversos pueblos itálicos.
- Los Auxilia,  reclutados entre los pueblos no itálicos bajo el poder de Roma.
3. La reforma de Mario
El general Mario hizo una restauración. Dio entrada a los proletarii, uniformizó el armamento en tres lianias y otorgó como símbolo distintivo una águila de plata que la llevaba el ALQUIFER.
Creó una nueva unidad táctica, la chort, que consistía en tres manípulos dividido en tres líneas: triaris, princeps i hastats

4. La época imperial
Augusto vio que había un ejército demasiado numeroso y se vio obligado a licenciar a un gran nombre de soldados. Les dio tierras para cultivar o crear nuevas ciudades para ellos.

El ejército se dedicó principalmente a proteger las fronteras y mantener en orden las provincias.






https://www.youtube.com/watch?v=plqtXY7WTNg


dimecres, 20 de gener del 2016

¿Qué son estos objetos?

La entrada en el blog de latín ha sido inesperada. El profesor ha llegado con una bolsa de tela en la que había tres objetos metálicos (dos de plomo y un de bronce), El trabajo de investigación ha consistido en: adivinar de que se trata, para que servía y de que época databa.
 Lo primero que hemos hecho ha sido medirlos y el profesor nos ha dado una pista para cada uno de los objeto: a que ambiente de vida de los romanos correspondió cada uno de los objetos.
Los objetos so los siguientes:


 Proyectil de plomo: plumbatae o mattiobarbuli 
Peso de la época bizantina
Contrapeso de telar

dimarts, 19 de gener del 2016

EL TEMPLO GRIEGO

El templo griego era la casa de una divinidad donde rendirle culto y donde también se hacían sacrificios.
El recinto era de planta rectangular, rodeado de columnas y  cubierto por un dejado a dos aguas. Se construía en una colina o recinto sagrado llamado “Témenos” a cierta distancia de la ciudad.


  




Orden dórico: el más arcaico y simple de los órdenes arquitectónicos clásicos.
-            - Se empleó en la Grecia continental desde el siglo VII a. C. y en el sur de Italia.
-            - El pedestal está formado por una grada de tres escalones, los dos inferiores se denominan            estereóbatos y el superior estilóbato.
-           - No tiene basa.
-           - Tiene de 16 a 20 estrías longitudinales conocidas que son aristas vives.
       - Tiene un ensanchamiento en su centro, conocido como éntasis.


Orden dorico.gif

Orden jónico:
-         - Suele estar asociado a lo femenino, por tanto, se emplea en los templos de las diosas.
-          - El pedestal es igual que el del dórico.
-          - La columna arranca de una basa formada por una escocia y dos toros.
-         -  La columna tiene entre 20 y 24 acanaladuras verticales separadas por superficies planas; carece de éntasis.
-          - El capitel se culmina con un ábaco.
-         -  El arquitrabe se constituye con tres bandas horizontales.
-        -  El friso es una viga que se encuentra decorada con relieves, mientras que la cornisa está ornamentada en su parte inferior con dentículos.


Orden jonico.gif



Orden corintio:
-         - Tiene las mismas características que el orden jónico, sin embargo su capitel se encuentra decorado con hojas de acanto, y su friso puede estar decorado o no.

 Orden corintio.gif

dimecres, 16 de desembre del 2015

Vies, ponts, aqüeductes, claveguera, muralles i fortificacions.

VIES I PONTS
L’amplada de les calçades era de 5 o 6 metres i més o menys amb voreres. També tenien un paviment de mig metre de fondaria i la part superior estava formada per lloses.
Les distàncies s'assenyalaven amb unes petites columnes de pedra, clavades a terra
cada mil passes (1.500 metres aproximadament), que es deien mil·liaris i també hi figurava la distància recorreguda, i el nom de l’emperador o del magistrat que havia manat construir o reparar la calçada,
Al fòrum de Roma es trobava el mil·liari zero, el miliarium aureum d’on sortien
les calçades importants;
Al llarg de les calçades importants hi havia unes parades o posades,

anomenades mansiones;.

Els romans van desenvolupar una tècnica que avui encara és admirable per la seva perfecció i solidesa.
La base del pont era un arc profund, en realitat una volta curta de mig canó, de
blocs de pedra ben treballats, sense argamassa a les juntures. Damunt seu hi havia
una calçada plana, de cinc o sis metres d’ample, amb voreres. 






AQÜEDUCTES I CLAVEGUERA
Els romans per mitjà d’aqüeductes captaven les aigües dels rius o de les fonts.
Els aqüeductes consistien en un canal amb les parets ben impermeabilitzades
que, normalment, anava arran de terra, però que, de vegades, havia de sal-
var grans desnivells. Per tal de resoldre aquest problema els romans van inventar un
tipus de ponts de diversos pisos d’arcades, construïts unes vegades amb pedra,
altres vegades amb opus mixtum.

.Les galeries subterrànies estava reforçades amb voltes de mig canó que coincidia amb les de les vies urbanes. Les aigües utilitzades a les cases, les termes i les fonts, així com les de la pluja, desembocaven allà. Solien anar a parar a un riu proper o al mar.




MURALLES I FORTIFICACIONS 
Les tècniques i els materials de construcció de les muralles romanes eren diferents  segons
la zona i l’època de construcció. L’amplària solia ser suficient per al pas de
carruatges i màquines de guerra i estaven flanquejades per un nombre variable de
portes monumentals amb pas separat per a vehicles i per a persones. Els panys de
paret entre porta i porta estaven reforçats per torres de planta semicircular. Panys i torres es construïen omplint una «caixa» feta de pedres picades ben treballades amb una sòlida argamassa de pedres, terra i runes.