EL DRET ROMÀ: EXPRESSIONS

• Expressions llatines d’origen jurídic 

Tot i que amb l’aparició dels diversos codis civils de cada estat, el drer romà va perdre
vigència, han perdurat en la nostra cultura, i en la de tota Europa, un gran nombre
d’expressions llatines que s’han anat incorporant al nostre lèxic al llarg dels segles en
els quals el dret romà va estar vigent.

• Definicions

Ars boni et aequi. Dret és l’art del que és bo i el que és just.
Ius gentium est quo gentes humanae utuntur.
Dret de gents és aquell que fan servir els pobles.
Ius naturale est quod natura omnia animalia docuit.
Dret natural és el que la natura va ensenyar als animals.
Lex est quod populus iubet atque constituit.
Llei és el que el poble mana i decideix.

• Sentències

Summum ius, summa iniuria.
Suprema justícia, injustícia suprema.
In dubio pro reo.
En cas de dubte, a favor del reu.
Affirmanti incumbit probatio.
Al que acusa, li correspon demostrar-ho.
Dura lex, sed lex. La llei és dura, però és la llei.
Legem brevem esse oportet quo facilius ab imperitis teneatur.
Cal que la llei sigui breu, perquè sigui més fàcilment compresa pels no experts.
Melius est impune delictum relinquere quam innocentem damnare.
És preferible deixar un delicte sense càstig que que castigar un innocent.
Quod non est, confirmari non potest.
El que no existeix no es pot demostrar.
Ignorantia legis neminem excusat.
La ignorància de la llei no excusa ningú.
Qui prior est tempore, prior est iure.
El que és primer en el temps, és primer en el dret.
Ubi lex voluit, dixit; ubi non voluit, tacuit.
Quan la llei ho va voler, ho va dir; quan no ho va voler, ho va callar.

• Expressions

De facto, de iure. De fet i de dret.
Quid pro quo. Una cosa per una altra.
Stricto sensu. En sentit estricte.
Sui iuris. Del seu propi dret; amb capacitat legal.
Nasciturus. El que ha de néixer.
Habeas corpus. Tingues un cos; sigues lliure.

Finalment, cal recordar el que els romans consideren els tres pilars bàsics del dret i
que qualsevol persona podria assumir com a filosofia de vida: honeste vivere, alterum
non laedere, ius suum cuique tribuere. Viure honestament, no fer mal a ningú i donar
a cadascú el que és seu

EL DRET ROMÀ

El dret romà és el conjunt de normes legals que es va anar elaborant al llarg de la història de Roma.

1.       Des de la fundació de la ciutat (754 aC) fins al final de la Segona Guerra Púnica (201 aC)

En un principi Roma era una ciutat Estat d’escassos territoris en els quals els habitants es dedicaven bàsicament a fer de pastors i a l’agricultura. La societat estava organitzada en dos grans blocs:

El populus romanus Quiritium estava format únicament pels patricis (anomenats així perquè eren descendents dels patres o fundadors).  Ròmul ho va dividir en tres tribus: ramneses, titienses i luceres, en record dels tres pobles que van donar origen al poble romà: llatins, etruscs i sabins. Cada tribu estava dividida en 10 cúries i cada cúria en 10 decúries. Aquestes cúries tenien la seva pròpia asseblea (els comicis curiats, comitia curiata) i els seus caps formaven el Senat, òrgan assessor del rei, i que, entre altres funcions, tenia la d’escollir el rex.

La plebs:  tenien alguns drets però els en faltaven d’altres. A més d’aquesta plebs, hi havia els clients, adscrits a la protecció dels patricis.

En aquesta primera etapa el dret es coneix amb el nom de ius civile o ius Quiritium, perquè només afectava a les persones amb dret de ciutadania, que els plebeus i els estrangers no tenien.

1.       Des del final de la Segona Guerra Púnica fins a la mort d’Alexandre Sever (235 dC)

Roma deix de ser una ciutat Estat i esdevé una capital. Comencen a venir molts visitants anomenats peregrini, que no són ciutadans romans i, per tant, no tenen ius civile i, d’altra banda, no coneixen les normes i les lleis de la ciutat. Això crea un seguit de problemes als quals el ius civile no pot donar resposta.

El tracte dels romans amb altres pobles (especialment els itàlics) els va permetre conèixer algunes idees i institucions jurídiques. Gràcies a aquestes idees van donar origen al dret de gents ius gentium, que es pot definir com un ius civile aplicable també als estrangers.

Hi va contribuir d’una manera decisiva la creació del praetor peregrinus (242 aC), càrrec polític investit de jurisdicció tant en les controvèrsies entre estrangers com entre aquests i els ciutadans romans. La jurisprudència d’aquests magistrats va donar origen al ius honorarium, introduït pels pretors per suplir les carències del ius civile.

1.       Des de la mort d’Alexandre Sever (235 dC) fins a Justinià

Quan va morir Alexandre Sever, l’Imperi va entrar en una profunda crisi. Les lluites entre generals, les revoltes militars i les guerres amb els pobles fronterers, cada vegada més freqüents, van fer trontollar els fonaments de l’Imperi que havia aconseguit sobreviure gràcies a emperadors com Dioclecià (284-305) i sobretot Constantí (305-337), que va desplaçar la capitalitat de l’Imperi a Bizanci, anomenada Constantinoble.

Tot i que el nou centre del poder estava situat a Orient, el llatí va continuar essent la llengua oficial dels tribunals i el dret romà va sobreviure en forma de col·leccions i compilacions.

EJÉRCITO ROMANO + VIDEO + 2 FOTOS

1. Época monarquica

El servicio militar era para todos los hombres romanos una obligación como ciudadanos.

La sociedad romana estaba dividida en tres tribus y cada una contribuía a la formación del ejército con: 100 jinetes (equites o cleres), 1000 soldados de infantería (milites). Estos 3000 soldados de infantería se les hay que añadir 300 jinetes que constituían la legión.

Servio Tulio dividió la población en cinco clases sociales. Estas  estaban divididas en 193 centurias y cada una contribuía con 100 soldados, pero solo las cuatro primeras clases; la quinta iban armados más pobremente y actuaban como auxiliares de los otros (vèlits)

Cada legión constaba de unos 4200 hombres. Cada soldado pagaba su armamento y su manutención.

2. La reforma de Camilo

La ampliación de objetivos militares y la durada de las campañas obligó al Estado a compensar a los soldados con una dubención (stipendium)

Al final del s. IV AC, Marco Furio Camilo introdujo una unidad táctica, el manipule (manipulo) formada por dos centurias.

La legión estaba formada por 4200 hombres distribuidos en:

- Hastati: 10 manípulos de 120 hombres, escogidos entre los más jóvenes.

- Principes: 10 manípulos de 120 hombres, los más veteranos y experimentados.

- Triarii: 10 manípulos de 6’ hombres, los de más edad.

Repartidos en tres clases, los vélites, se agrupaban en 30 manípulos de 40 hombres.

Estos 4200 soldados de infantería se les hay que añadir:

- Los Socii, reclutados entre diversos pueblos itálicos.

- Los Auxilia,  reclutados entre los pueblos no itálicos bajo el poder de Roma.

3. La reforma de Mario

El general Mario hizo una restauración. Dio entrada a los proletarii, uniformizó el armamento en tres lianias y otorgó como símbolo distintivo una águila de plata que la llevaba el ALQUIFER.

Creó una nueva unidad táctica, la chort, que consistía en tres manípulos dividido en tres líneas: triaris, princeps i hastats

4. La época imperial

Augusto vio que había un ejército demasiado numeroso y se vio obligado a licenciar a un gran nombre de soldados. Les dio tierras para cultivar o crear nuevas ciudades para ellos.

El ejército se dedicó principalmente a proteger las fronteras y mantener en orden las provincias.

https://www.youtube.com/watch?v=plqtXY7WTNg