BÀRCINO ROMANA

• Història de la ciutat romana de Bàrcino (poble que habitava la zona en època preromana; 

Els romans van arribar el 218 a.C. quant un exercit portat per Cneu Corneli Escipió que representava al seu germà Publi van desembarcar a Empúries amb la finalitat de conventir-la en una base militar en la lluita que tenia Roma amb els cartaginesos. Durant els anys  que van estar van colonitzar una àmplia zona del territori. En aquell temps els romans van mantenir contacta amb els ibers d'allí i les seves poblacions es van convertir en centres de control romà. Amb el pas del temps aquelles civilitzacions vam acabar romanitzades i els antics poblats van acabar amb ciutats romanes.
Barcino va ésser una d'aquestes ciutats entre l'any 15 i 13 aC en època de l'emperador August.

• cronologia i motiu de la fundació romana; nom del fundador i títol complet que li va atorgar; extensió i estructura de la ciutat; 

Es va crear perquè va ser una cólonia romana l'any 14 aC. El fundador va ser August i el seu nom complert era Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino. L'extenció de la colònia estava limitada per unes muralles amb torres i quatre portes, no superava les deu hectàrees.Els dos carrers principals sortien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus era sobre l'eix muntanya-mar i el Cardo Maximus formava l'eix perpendicular al primer (Besòs-Llobregat).

Tant els carrers principals com els secundaris (decumani i cardines minores) eren originàriament amples, amb clavegueres, i formaven una quadrícula.

• espais i edificis més importants;

  Les termes, el fòrum on s'hi alçava un gran temple probablement dedicat al culte imperial, dos aqüeductes per portar aigua i una necropolis.

• òrgans de govern;

Els seus òrgans eren similas a les de la capotal de l'imper: dos dúumvirs (que feien la funció de cònsols), dos dúumvirs quinquennals (que feien la funció dels censors) edils, unordo decurionum (amb les funcions de senat)

•  modificació urbana del segle III i causa que la va motivar; 

El s. III és vs refoçar les muralles perquè era un moment d'esplendor económic de la ciutat però apart per l'inastibilitat de l'Imperi.

• restes romanes que es conserven dins i fora del recinte emmurallat, etc.).

 Les termes públiques,que són sota la mateixa plaça de Sant Miquel, el fòrum que està situat aproximadament entre els carrers de la Llibreteria, de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la Freneria, incloent l'actual palau de la Generalitat, dos aqüeductes al costat de la porta de l'actual plaça Nova i la  necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid.